|
El mite de Shackleton continua viu en la memòria col·lectiva del segle XXI. Personatge vital alimentat per expedicions llegendàries, pel·lícules, llibres i històries. Actualment, una exposició que ha arribat al Museu Marítim de Barcelona mostra una terra encara desconeguda, la Antàrtida.
|
|
Ernest Shackleton fou un model de lideratge en expedicions polars en condicions extremes. Va iniciar-se al 1901 en l’Expedició Nacional Antàrtica i va continuar el seu particular desplaçament pel continent fins al darrer viatge realitzat a Geòrgia del Sud al 1922, any en que va morir a causa d’un atac cardíac. La seva tomba, prop de la base balenera de Grytviken és visitada incansablement per apassionats de les expedicions polars.
L’exposició documenta la perillosa aventura pels mars australs que Shackleton va iniciar al 1914 a bord de l’Endurance. Va durar dos anys i va retornar tota la tripulació en vida. L’explorador irlandès coneixia la duresa de l’exploració i necessitava una tripulació forta i experimentada per aconseguir el seu somni. Amb ànsies de fer història va escriure un anunci no gaire esperançador a la premsa britànica i va aconseguir vint i set homes corpulents disposats a trepitjar el continent desèrtic: “Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. No s’assegura el retorn amb vida. Honor i reconeixement en cas d’èxit”.
L’aventura de l’Endurance
L’1 d’agost de 1914, moment en que esclata la I Guerra Mundial, el vaixell amb vint i set homes a bord inicia la travessia. Després de mesos de difícil navegació i a només un dia d’arribar a terra ferma el buc queda atrapat a Vahsel al gener de 1915. Deu mesos més tard, castigat per la meteorologia s’enfonsa i Shackleton reorganitza les tasques de la tripulació per mantenir la serenitat i la supervivència dels exploradors en campaments de terra. Avançar pel continent era impossible perquè el glaç era molt tou, per això els expedicionaris van partir en tres bots salvavides rumb a l’illa Elefant. Després de set dies de perillosa navegació van arribar al seu destí, una illa deserta sense cap possibilitat de salvar-se.
El líder de l’exploració va dirigir-se amb cinc mariners experimentats als centres baleners de Geòrgia del Sud en un buc de tan sols 6,7 metres d’eslora per demanar ajuda. Després de disset dies de perill extrem i 800 milles nàutiques recorregudes van trepitjar la costa sud de Geòrgia, encara avui una de les màximes gestes de la història de la navegació. Després van travessar l’illa en 36 hores, una fet igualment inabastable perquè la terra encara estava sense cartografiar. Quatre mesos més tard, i amb tres intents fracassats, amb el buc Yelcho van aconseguir rescatar els demés tripulants vius de l’illa d’Elefant. Shackleton va concloure en el seu diari personal: “no s’ha perdut ni una vida i hem passat per l’infern”. Després d’aquesta aventura titànica encara intentaria trepitjar sòl antàrtic en dues ocasions més.
Expedició retratada
Frank Hurley, experimentat fotògraf australià, va realitzar durant l’expedició un extens reportatge sobre la vida a bord del vaixell. Estava disposat a qualsevol cosa per captar una bona imatge com es pot apreciar al llarg de la mostra. Hurley va captar la duresa de la situació viscuda per la tripulació, la necessitat de sobreviure a la vegada que la bellesa del paisatge; un món cobert de gel que va engolir un vaixell de grans dimensions en menys d’un any.
Aquest documental fotogràfic recull per primera vegada l’experiència que va viure Sir Shackleton amb la seva tripulació a mars australs. Iniciativa que compta amb el suport de l’American Museum of Natural History de Nova York. El material fotogràfic i cinematogràfic de Hurley procedeix de les col·leccions de la Royal Geographical Society, de l’Scott Polar Research Institute i de la State Library of New South Wales.
A més, la mostra ofereix informacions relacionades amb l’Antàrtida des d’una perspectiva científica i contemporània. La Fundació La Caixa de Catalunya col·labora mostrant el Tractat Antàrtic, un escrit que s’ha convertit en un símbol de cooperació internacional i protecció del medi ambient. Mostra que s’inscriu al marc de l’Any Polar Internacional (2007 – 2009). Commemoració que difon informacions sobre les regions polars i la importància de la seva conservació en un moment de tensió global pel canvi global i la capa d’ozó. Per més informació: www.ipy.org.
L’exposició “Atrapats al gel” romandrà oberta fins el 24 de febrer al Museu Marítim de Barcelona després viatjarà a Saragossa i a Alacant. Telèfon per rebre informació sobre les activitats complementàries 933 429 920.
|
Shackleton, explorador incansable de vents polars
